Aquestes son les al·legacions que es presentaran desde Skatosa el proper dilluns 24 de juliol
AL.LEGACIONS
(1)
Pensem que les noves realitats que afecten la nostra ciutat fan necessari regular els usos de l’espai públic per tal que aquests respectin els drets de les diverses persones que es troben en la ciutat. Pensem que la regulació de l’ús de l’espai públic requereix d’un ampli debat ciutadà per tal que sigui fet des del màxim cosens i des de la participació ciutadana si es vol aprofundir en el sistema democràtic en el que som immersos, passant d’una representabilitat de la democràcia a una democràcia participativa que ens allunyi del desencís polític de la ciutadania, com el viscut per exemple en les últimes eleccions municipals. Entenem que el procés d’elaboració de l’Ordenança s’ha dut a terme amb precipitació i amb la manca d’un procés de participació i de negociació, previ a la seva elaboració, amb totes les parts afectades per la normativa, que restarà legitimitat democràtica a la mateixa.
(2)
L’Ordenança del bon ús de la via pública no garanteix l’exercici de llibertats fonamentals (com es veurà més endavant), recollides a la Constitució, que diu que el nostre sistema polític ha de ser un “Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític” (art. 1.1 de la Constitució Espanyola (CE)), on “La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social” (art. 10.1 CE)
És fonamental per a la correcta comprensió d’aquest text d’al.legacions l’art. 25.1 CE, que diu: “Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment”. Així, l’art. 139 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local (LBRL), baix el títol tipificació d’infraccions i sancions en determinades matèries, diu: “Per a l’adecuada ordenació de les relacions de convivència d’interés local i de l’ús dels seus serveis, equipaments, infraestructures, instal•lacions i espais públics, les administracions locals, podran, en defecte de normativa sectorial, establir els tipus d’infracció i imposar sancions per l’incompliment de deures, prohibicions o limitacions compreses en les corresponents ordenances, d’acord amb els criteris establerts en els articles següents”. Els art. 139 a 140 LBRL podrien donar la cobertura legal necessària a l’Ordenança del bon ús de la via pública si aquesta no s’extralimites, anant més enllà del contingut en els articles referits, com veurem.
De la lectura de l’Ordenança se’n desprén un possible incompliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP) i del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC), en funció de la subjecció de tots els poders públics (art. 9.1 i 10.2 CE) a alló establert en els tractats internacionals de drets humans ratificats.
(3)
L’Ordenança posa un gran èmfasi en les conductes individuals de les ciutadanes i ciutadans i en la responsabilitat d’aquests, i en canvi no apareixen les responsabilitats que han d’assumir les administracions, en concret l’Ajuntament de Tortosa, per tal de garantir la convivència ciutadana en relació als drets de les persones que són a la ciutat.
En tot cas, entenem que en l’actualitat hi ha problemes com el preu de la vivenda, les vivendes pastera, la precarietat i la tercerització laboral, el preu dels bens de primera necessitat, el fracàs del sistema educatiu, la discriminació i violència de gènere, la carència o insuficiència de serveis socials, la insuficiència de les pensions o la mancança de processos democràtics que segurament preocupen molt més al comú dels ciutadans de Tortosa.
L’art.56 Principi de prevenció,diu que l’Ajuntament donarà prioritat a totes aquelles mesures municipals encaminades a prevenir riscs per a la convivència ciutadana en l’espai públic. Nosaltres entenem que l’Ordenança té un caràcter marcadament represiu i sancionador, prova d’això és que els mecanismes de penes substitutòries es contemplen en segon terme després de les multes pecuniàries. Entenem que l’aposta per una gestió de l’espai públic fonamentada en un model policial d’intensa intervenció administrtiva, significa una juridització i judicialització de la vida de les persones totalment contrària a les mesures que afavoreixen la solució extrajudicial dels conflictes civils, penals, administratius i laborals, mitjançant la implantació de mecanismes públics de conciliació, transacció, mediació i arbitratge.
(4)
Demanem a l’Ajuntament de Tortosa que assumeixi la seva plena responsabilitat en vetllar pel correcte compliment de les ordenances municipals que ja estan en vigor com ara: el Reglament de Circulació, l’Ordenança de protecció contra la contaminació acústica, la normativa urbanística, la normativa vigent en matèria de residus i l’Ordenança de tinença d’animals.
Ens sobta com en el text que ens afecta no es fa la més mínima referència a les condicions d’insalubritat que és donen en molts habitatges de la ciutat, ni a les causes que porten a molta gent a haver de viure en condicions denigrants.
(5)
L’Ordenança del bon ús de la via pública limita el dret a la legítima expressió de la dissidència política i cultural, en la mida que limita l’ús de mitjans com ara la penjada de cartells o pancartes, o el repartiment de fulls informatius als cotxes, supeditant-los a l’existència de permís municipal. Això xoca frontalment amb la llibertat d’expressió reconeguda en l’art. 20.1 de la CE. Aquesta diu: “L’exercici d’aquest drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia”, art. 20.2 CE. Per a molts moviments socials i associacions petites de caire divers, aquests mitjans són els únics que poden fer servir, quan, a més a més, els punts d’informació establerts per l’Ajuntament són pràcticament inexistents. No entenem com la col•locació de pancartes i cartells pot afectar les relacions de convivència de la ciutadania, que per altra banda, en tota mena d’enquestes manifesta preocupacions de caire social que res tenen a veure en la difussió d’actes polítics i culturals, i sí tenen a veure molt en qüestions com ara el preu de la vivenda, la gestió de la migració dels refugiats econòmics, les vivendes pastera, la precarietat laboral, el preu dels bens de primera necessitat, el fracàs del sistema educatiu, la discriminació i violència de gènere, la carència o insuficiència de serveis socials, la insuficiència de les pensions o la mancança de processos democràtics, entre d’altres.
Amb tot, el legislador estatal bàsic ofereix cobertura per a la tipificació d’infraccions i l’establiment de sancions mitjançant ordenances en aquelles materies en les que està present l’interés local: les relacions de convivència d’interés local, l’ús dels “seus” serveis, bens o espais públics. Per tant, dita cobertura no afecta a l’ús de bens, serveis o espais privats o d’un altra Administració pública.
(6)
A l’art. 5.1 de l’Ordenança, organització i autorització d’actes públics, diu: “l’Ajuntament exigirà als organitzadors que dipositin una una fiança i/o subscriguin una pòlissa d’assegurança per resoldre dels danys i els perjudicis que es puguin causar”.
Demanem a l’Ajuntament que obvie l’exigència de dipositar cap fiança a les associacions de la ciutat, atenent als principis de col.laboració, corresponsabilitat i confiança entre l’autoritat municipal i les entitats cíviques, per tal de no dificultar o fins i tot impedir que es realitzen actes a la ciutat, sempre enriquidors i en tot cas un dret legítim de les entitats legalment constituides.
D’altra banda, entenem fora de lloc que l’Ajuntament pretengui no atorgar autorització per a la celebració d’esdeveniments del tipus que siguin en els espais públics quan “puguin posar en perill la seguretat, la convivènvia” (art.5.3), perquè aquest és un perill abstracte que pot conduir a una censura prèvia gens propia d’un règim constitucional com el nostre. Quant a l’organització d’actes en espais públics, l’Ordenança, una simple norma reglamentària, estaria delimitant i establint condicions addicionals al contingut del dret fonamental de reunió reconegut a l’art. 21 de la Constitució, i per tant, tots aquests preceptes són nuls de ple dret.
En tot cas, només correspon a l’Administració de l’Estat i a l’Autonòmica la prohibició de reunions i manifestacions.
(7)
Els articles que contemplen l’ús lúdic de l’espai públic per part de determinats col.lectius, en especial de joves, no prenen en consideració la manca d’espais adients per a pràctiques de jocs, activitats diverses o simplement com a espais de reunió, que puguin ser utilitzats per aquests col.lectius sense que afectin l’ús de l’espai públic.
A banda, la qualificació de “competicions massives” no respon al principi de tipicitat, preceptiu per llei.
Igualment, on es parla de la prohibició de fer les necessitats fisiològiques a la via pública, no es planteja la responsabilitat de l’autoritat municipal d’oferir espais adecuats per tal de satisfer necessitats tan bàsiques com aquestes. Volem recordar que la ciutat de Tortosa només disposa d’uns lavabos públics situats al parc Teodor Gonzàlez, que resten oberts mentre hi són els treballadors de la brigada, quedant tancats la resta del dia, de manera que llavors no hi ha, en tota la ciutat, ni un sol lloc públic on poder realitzar les esmentades necessitats bàsiques.
A més a més, hem de fer una crida a les mares i pares per a que vigilen els seus fills perquè són responsables de la infracció comesa per ells. Per tant, les mares i els pares haurien de saber que a Tortosa està expressament prohibit i sancionat posar els infants a fer pipi en un lloc apartat en les típiques situacions d’emergència. És més cívic i econòmic que els infants es facin pipi a sobre.
(8)
Entenem que aquelles problemàtiques que tenen una arrel social, com poden ser la mendicitat o formes d’oferiment de bens i serveis que estan fora del mercat formal, tenen una component estructural basada en les desigualtsts i en la pobresa i són practicades per col.lectius en situació d’una especial vulnerabilitat. Donat que a la ciutat de Tortosa hi ha un 20% de la població per sota del llindar de la pobresa amb criteris de la Unió Europea, segons els últims estudis realitzats per ONGs de força prestigi, no entenem la manera frívola d’enfocar aquest tema des de l’Ordenança. Sí entenem que només pretén invisibilitzar la pobresa responent a interessos de les classes més ben estants de la ciutat, que res tenen a veure amb la preservació de la seguretat ciutadana o la convivència entre les veïnes i els veïns de Tortosa.
D’altra banda, quan l’art. 15.1 de l’Ordenança diu: “Es prohibeixen aquelles conductes que, sota l’aparença de mendicitat, representin actituds coactives o d’assetjament, o obstaculitzen i impedeixin de manera intencionada el lliure trànsit de les ciutadanes i els ciutadans pels espais públics”, entenem que amb aquesta tipificació de la conducta ens trobem davant d’una falta penal de coaccions prevista en l’art. 620.2 del Codi Penal (“els que causen a un altre una amenaça o coacció, injuria o vexació injusta de caràcter lleu”). Així, segons disposa l’art. 620 de Codi Penal, aquests fets solament són perseguibles mitjançant denúncia de la persona agraviada o el seu representant legal, de manera que resta ineficaç la sanció aplicada per l’autoritat municipal al ser indemostrable la infracció.
Amb tot, no entenem com pot obstaculitzar el lliure trànsit de les ciutadanes i els ciutadans pels espais públics algú demanant al carrer. L’art.16.1 diu: ”Si la persona persistís en la seva actitud i no abandonés el lloc es procedirà a imposar-li la sanció que correspongui”.
Vergonya profunda ens causa el fet que es pugui arribar a retirar els diners obtinguts per la persona que demana com a mesura cautelar. De què s’ha de protegir a les veïnes i als veïns, de la possibilitat de subsistir d’algú altre?
Arribats a aquest punt no podem deixar de manifestar que creiem que tota l’Ordenança és un gran error de l’àrea de governació i una absoluta incompetència de tots els grups que l’han votada a favor.
(9)
L’Ordenança del bon ús de la via pública deixa un espai massa ampli a la discrecionalitat que pot donar lloc a una forta arbitrarietat en la seva aplicació.
(10)
Això últim és força evident en els articles que ataquen llibertats individuals com ara els que prohibeixen dormir als espais públics, rentar-se a les fonts o beure a la via pública quan “pugui causar molèsties” a les persones, entre d’altres. Per més que ho intentem no arribem a entendre com dormir als espais públics pot impedir o dificultar la utilització d’aquests a la resta d’usuaris. El mateix hem de dir de l’ús de les fonts. En quant a la prohibició del consum de begudes alcohòliques als espais públics, la tipificació de: quan es puguin causar molèsties, és prou oberta per encabiri qualsevol cas. Queda per determinar què és un consum de forma massiva per grups de ciutadanes o ciutadans, i quan es convida a l’aglomeració d’aquests, quan es deteriora la tranquilitat de l’entorn o quan es provoquen situacions d’insalubritat.
En tot cas, les infraccions previstes en una ordenança deuen configurar-se com de “resultat”. Així, l’art. 140 LBRL exigeix que es tracte de conductes que ocasionin una efectiva “perturbació”. No es tracta d’un simple “risc”, ja sigui abstracte o concret, sino de una “alteració” que afecte d’una forma més o menys greu a algun dels bens contemplats pel precepte. Per tant, les infraccions que, en el seu cas, tipifica l’Ordenança amb la cobertura legal de l’art. 140.1 de la LBRL, no poden ser de perill, ni concret ni abstracte, ja que -insistim- es requereix un efectiu resultat: que s’ocasini una “alteració”.
En definitiva, un repàs de l’Ordenança ens porta a concloure que alguns dels seus preceptes excedeixen clarament els criteris de antijuridicitat de l’art. 140 LBRL. Per tant, es troben mancats de la necessaria cobertura legal, el que suposa una vulneració del principi de legalitat sancionadora de l’art. 25.1 CE i, per tant, la seva nulitat de ple dret.
(11)
Un altra desproporció la trobem en el capítol 10é secció 5a on l’art.44, de règim de sancions, ap.2 diu que consumir begudes i drogues, en aquells supòsits que causin infracció, serà considerat greu i es sancionarà amb multa de 600 a 1500 euros, mentre que en l’apartat següent es considera “el portar drogues” en les vies, els espais, els establimets... etc, constitutiu d’infracció molt greu, que se sancionarà amb multa de 1500,01 a 3000 euros.
(12)
Entenem que l’Ordenança també s’extralimita de manera important en l’art. 49.1: “Totes les persones que són a Tortosa tenen el deure de col.laborar amb les autoritats municipals o els seus agents per tal de preservar les relacions de convivència ciutadana a l’espai públic”. Mentre a l’article precedent “les persones que, per encàrrec de l’Ajuntament, realitzen serveis a la via pública podran actuar com a agents amb funcions de vigilància d’aquesta ordenança i quan correspongui podran demanar a la Policia Local que exerceixi les funcions d’autoritat que té reconegudes per l’ordenament jurídic”, l’art. 49 diu que totes les persones de Tortosa tenen el deure de col.laborar amb les autoritats municipals. I de no fer-ho l’article següent preveu com infraccions molt greus i sanciona amb multa d’entre 1500 a 3000 euros les conductes següents: a) la negativa o la resistència a les tasques d’inspecció o control de l’Ajuntament; b) la negativa o la resistència a suministrar dades o facilitar la informació requerida pels funcionaris en el cumpliment de les seves funcions... Aquest precepte, a més a més de vulnerar el principi de legalitat del art.25.1 de la Constitució, vulnera el principi de proporcionalitat, i per tant, és nul de ple dret.
(13)
Diferents articles de l’Ordenança preveuen com a mesura provisional la intervenció cautelar, és a dir el comís, dels estris i el gènere objecte de la infracció o que serviren, directa o indirectament, per a la comissió d’aquella, així com els diners, fruits o productes obtinguts amb l’activitat infractora. Això suposa l’aplicació de la tècnica penal contemplada en l’art. 127 del Codi Penal.
Entenem que aquesta mesura solsament se justifica quan els bens utilitzats per a la comissió de la infracció o que són objecte de la mateixa, resulten objectivament perillosos per a l’interés públic o la seguretat de tercers, la qual cosa no és el cas, de forma general, en relació a les conductes tipificades a l’Ordenança. Per altra banda, al tractar-se d’una mesura de naturalesa punitiva, deu d’estar prevista en una norma amb rang de llei, la qual cosa tampoc és el cas, per tant és nula de ple dret.
(14)
A la disposició final primera hi ha el compromís de seguir mantenint la col.laboració de les entitats veïnals de la ciutat, i al nostre entendre aquesta col.laboració no s’ha donat encara més enllà de promeses electoralistes d’una ordenança que resoldria tots els problemes de la ciutat. Ni entitats veïnals ni ningú van veure mai cap projecte de l’ordenança per escrit abans de l’anunci de la seva presentació al plenari del consistori. A ningú es va demanar parer dels preceptes que conté l’ordenança. Amb tot, sempre hem sentit a dir a la regidora responsable del document que s’havia comptat amb les associacions de veïns per tirar endavant el text, amb un intent de donar-li la legitimitat que no té ni tindrà, a no ser que totes les parts que se sentin afectades puguin participar en un vertader procés d’articulació dels usos de la via pública i de les normes de convivència ciutadana.
Entenem que s’ha utilitzat a les associacions de veïns per tal d’esgarrapa uns centenars de vots de cara a les propassades eleccions municipals, estratègia que ni tan sols ha donat els resultats que els promotors esperaven.
D’altra banda, el que precedeix, no podia ser d’un altra manera donat que es proposa la incoació d’un expedient d’aprovació d’una ordenança municipal del bon ús de la via pública per part de la exregidora de Governació Consol Cordero el dia 17 d’abril de 2007, i s’aprova inicialment l’esmentada ordenança en un plenari extraordinari “in extremis” just abans d’entrar en campanya electoral el dia 11 de maig de 2007, tot en menys d’un mes.
(15)
Com hem vist, l’Ordenança vulnera varis principis com el de tipicitat, el de proporcionalitat, el de culpabilitat, el de legalitat. Quant a l’organització d’actes en espais públics, l’Ordenança, una simple norma reglamentària, estaria delimitant i establint condicions addicionals al contingut del dret fonamental de reunió reconegut a l’art. 21 de la Constitució. Quant al dret a la legítima expressió de la dissidència política i cultural, l’Ordenança xoca frontalment amb la llibertat d’expressió reconeguda en l’art. 20.1 de la CE.
Per tot l’abans descrit, per la manca de participació que resta legitimitat a l’Ordenança i perquè entenem que l’espai públic és un bé comú que hem de fer servir col.lectivament sense minvar les llibertats de ningú, esperant siguin ateses i contestades les presents al.legacions, demanem que l’Ordenança del bon ús de la via pública no sigui aprovada de forma definitiva i que s’obri un ampli debat ciutadà al respecte.
Tortosa, 24 de juliol de 2007
